■ eixarreir

Partició sil·làbica: ei_xar_re_ir
Etimologia: format analògicament a partir de eixarreït, probable resultat d’un encreuament del ll. arĭdus ‘àrid’ amb un preromà emparentat amb el basc arro ‘corcat, fet malbé’
    verb
  1. transitiu Ressecar, endurir per dessecació. Aquests sols eixarreeixen els sembrats.
  2. pronominal Eixarreir-se, la terra, quan no plou.