■ eixelebrat
| | eixelebrada

Partició sil·làbica: ei_xe_le_brat
Etimologia: del ll. vg. *excerebratus ‘privat de cervell’, der. del ll. cerĕbrum ‘cervell’ 1a font: c. 1870
  1. adjectiu i masculí i femení Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.
  2. adjectiu per extensió Ho ha fet d’una manera eixelebrada.