Accessory
Partició sil·làbica: ei_xe_rit
Etimologia: potser d’un ll. ex-ereptum, participi de erĭpĕre ‘deslliurar’, a través d’un *eixeret i influït pels ant. eixernit i eixerivit, íd. (v. eixorivir) 1a font: s. XVIII
Etimologia: potser d’un ll. ex-ereptum, participi de erĭpĕre ‘deslliurar’, a través d’un *eixeret i influït pels ant. eixernit i eixerivit, íd. (v. eixorivir) 1a font: s. XVIII
Body
-
adjectiu
- Viu, despert, deseixit. En Patufet és petit i eixerit.
- per extensió Uns ulls eixerits. Brollava tot seguit la flameta del gas amatent i eixerida.
- eixerit com un pèsol (o com un gínjol) (o més eixerit que un pèsol [o que un gínjol] ) Molt eixerit, despert.