■ eixordar

Partició sil·làbica: ei_xor_dar
Compareu: eixorbar
Etimologia: del ll. exsŭrdare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Un soroll molt intens deixar (algú) com sord. M’eixordes, amb aquests crits!
  2. usat absolutament Fan un soroll que eixorda.