■ electrocutar

Etimologia: de l’angl. americà to electrocute (1889), de electro- i (exe)cute ‘executar’
    verb
  1. electrobiologia
    1. transitiu Matar per electrocució.
    2. pronominal Morir per electrocució.
  2. transitiu dret penal Aplicar la pena d’electrocució.