■ elidir

Etimologia: del ll. elīdĕre ‘expulsar amb cops, suprimir una lletra’, der. de laedĕre ‘ferir’ 1a font: 1839, DLab.
    verb fonètica, fonologia i gramàtica
  1. transitiu Suprimir fonèticament i de vegades gràficament (un o més sons o lletres), sia en un mot o en el contacte entre dos mots adjacents.
  2. pronominal La “a” de “la” no s’elideix davant mots com “universitat” o “irritació”.