■ emanació

Partició sil·làbica: e_ma_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. emanatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV, I. de Villena
    femení
    1. Acció d’emanar;
    2. l’efecte.
  2. Efluvi.
  3. filosofia Procés en què un ésser en produeix un altre d’inferior com a fruit de la pròpia abundància i sense perdre res de la seva perfecció.