■ embó2

Homòfon: ambó
Etimologia: deriv. regressiu de embornal, íd. 1a font: s. XX, Ruyra
masculí marina, marítim Cadascun dels forats que hi ha al llarg de la buguera, els quals serveixen perquè s’escorri l’aigua que es fica als corredors.


Vegeu també:
embó1