■ emboçar

Homòfon: embossar, embussar
Etimologia: der. de boç o d’un ll. vg. *imbŭcciare, der. de bucca ‘boca’
    verb
  1. transitiu Posar el boç (a un gos, cavall, etc.).
  2. pronominal Cobrir-se amb la bufanda, capa, etc., la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S’emboçà la capa fins als ulls.