■ embogir

Etimologia: de boig 1a font: s. XX, Ruyra
    verb
  1. transitiu Fer tornar boig. Deixa el gos tranquil, que l’embogiràs! La música l’embogeix.
  2. intransitiu Esdevenir boig. Embogí, i el van haver d’internar. Embogir de content.
  3. pronominal Embogir-se per excés de feina. S’embogirà, quan et vegi!