■ emborratxar

Etimologia: de borratxo 1a font: 1586
    verb
    1. transitiu Embriagar per l’excés de beguda alcohòlica una persona o un animal.
    2. usat absolutament El vi emborratxa.
    3. pronominal S’emborratxa amb ratafia cada dissabte.
    4. transitiu figuradament Excitar fortament l’esperit d’algú. La seva paraula emborratxa les multituds.
    5. pronominal figuradament Quan t’emborratxes amb aquesta música decadent fas fàstic!
    6. pronominal [acompanyat d’un gerundi, fent l’acció expressada pel gerundi] Excitar-se fins a caure en exageració. S’emborratxa parlant.
    1. transitiu Barrejar uns colors amb els altres, especialment en la roba quan hom la renta. L’aigua ha emborratxat la roba.
    2. pronominal Emborratxar-se una camisa.
  3. transitiu pastisseria Xopar el pa de pessic d’un pastís o d’un dolç en almívar o en licor perquè resulti més gustós.
  4. transitiu pintura Pintar de colors forts i vius.