emoció

Accessory
Partició sil·làbica: e_mo_ci_ó
Homòfon: amoció
Compareu: emotivitat
Etimologia: del fr. émotion, der. de émouvoir ‘commoure’ (ll. vg. *exmŏvēre, cl. ēmŏvēre ‘posar en moviment’) sobre la base del b. ll. emotio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1800
Body
femení psicologia Estat d’ànim que oscil·la entre el plaer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscil·lar entre l’atracció i la fugida.