■ empaitar

Partició sil·làbica: em_pai_tar
Etimologia: probablement del ll. vg. impactare, format sobre impactum, participi de impingĕre ‘empènyer’, o potser alteració de empatxar 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
  1. Encalçar, perseguir. El gat està tan gras, que ja no vol empaitar les rates!
  2. figuradament Anar darrere algú per aconseguir-ne alguna cosa. M’empaita nit i dia, i al capdavall em farà dir-li que sí!