■ empedreir

Partició sil·làbica: em_pe_dre_ir
Etimologia: de pedra 1a font: s. XIV, Alcoatí
    verb
    1. transitiu Endurir com una pedra. El trepig sovintejat empedreeix la terra.
    2. pronominal Tornar-se dur com una pedra, especialment el menjar durant la cocció. Empedreir-se un filet.
  2. pronominal figuradament Esdevenir dur, insensible.