■ emperador

Etimologia: del ll. imperator, -ōris ‘el qui mana, emperador’, der. de imperare ‘manar, donar ordres’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. història Sobirà d’un imperi.
    2. per analogia Nom donat, a Occident, als sobirans de nacions extenses o poderoses, els quals dominen amb poders personals absoluts i han tingut sovint prínceps vassalls sota llur autoritat.
  2. ictiologia
    1. Peix espasa.
    2. Peix serra.