■ enarbrar

Partició sil·làbica: en_ar_brar
Etimologia: de arbrar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb
  1. transitiu Disposar (prop de les plantes enfiladisses) aspres, canyes, etc., perquè s’hi enfilin.
  2. pronominal Enfilar-se les plantes enfiladisses. Enarbrar-se l’arítjol a l’om.