enasprat
| | enasprada

Partició sil·làbica: en_as_prat
Etimologia: de enasprar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adjectiu
  1. Aspre, dit especialment d’un terreny.
    1. Dit de la planta proveïda d’aspres.
    2. Dit de la planta enfilada per un aspre.