■ encadenament

Etimologia: de encadenar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’encadenar;
    2. l’efecte.
  2. Successió de coses encadenades.
  3. Connexió d’unes coses amb unes altres.
  4. cinematografia Recurs de llenguatge cinematogràfic que consisteix en la desaparició gradual d’una imatge i l’aparició, també gradual, damunt la primera d’una altra imatge diferent.
  5. informàtica
    1. Mètode en què el processament d’un element prepara el processament de l’element següent.
    2. Enllaç que connecta fitxers.
  6. música
    1. Unió directa de dos acords o més.
    2. Unió entre dos moviments d’una composició que habitualment anirien separats.