■ encalç

Etimologia: de encalçar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’encalçar. L’encalç durà ben bé mitja hora.
  2. història i dret català A la baixa edat mitjana, acte d’encalçar o perseguir bandejats i foragitats de pau i treva per a detenir-los.
  3. anar a l’encalç (d’algú o d’alguna cosa)
    1. Esforçar-se per atrapar-lo.
    2. figuradament Va a l’encalç de la fortuna.
  4. donar encalç (o l’encalç) (a algú) Perseguir-lo.