■ encaminar

Etimologia: de camí 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Encamino el cavall cap al poble.
  2. pronominal Posar-se en camí, avançar, devers un punt determinat. Em vaig encaminar cap a l’estany. Encaminar-se a passos comptats.
  3. transitiu figuradament Dirigir cap a un fi. Et cal un bon mestre que sàpiga encaminar-te.
  4. transitiu informàtica i telecomunicacions Determinar el trajecte que ha de seguir (un paquet de dades) dins d’una xarxa de commutació de paquets per a arribar a la seva destinació.