■ encantar1

Etimologia: de cantar 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. transitiu
    1. esoterisme Obrar sobre algú o alguna cosa en virtut d’un poder ocult, arts màgiques, pronunciant certes fórmules. Orfeu encantava les pedres.
    2. Fascinar, captivar.
    3. Produir com un dolç arravatament, plaure en alt grau.
  2. intransitiu Agradar, plaure. Li encanta de servir tothom. A les meves germanes, els encanta de passejar.
  3. pronominal Restar immòbil contemplant una cosa, distreure’s del que hom fa sense raó aparent. La gent s’encantava davant l’aparador.



    4. Vegeu també:
    encantar2