■ encapellar

Etimologia: de capell 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. antigament
    1. transitiu Posar capell.
    2. pronominal Posar-se capell.
    3. transitiu cinegètica Tapar el cap dels falcons de caça de manera que només els resti descobert el bec.
  2. transitiu marina, marítim
    1. Enganxar un cap a un penol de verga, coll de pal o masteler, etc., per mitjà d’una gassa feta en un dels seus extrems.
    2. Encaixar una gassa de mà a una cornamusa.