■ encarar

Etimologia: de cara1 1a font: 1575, DPou.
    verb
  1. transitiu Orientar una arma, un llum, etc., de cara a algú o alguna cosa. Li vaig encarar l’escopeta.
    1. transitiu acarar 1. El vaig encarar amb el seu pare.
    2. pronominal Encarar-se amb les dificultats. No el pot suportar: per força s’hi encararà!
  3. transitiu
    1. Posar una damunt o davant l’altra les cares de dues o més coses o de dues parts d’una mateixa cosa.
    2. especialment confecció Sobreposar dues parts d’una peça de roba que hagin d’ésser simètriques per tallar, cosir, l’una exactament igual a l’altra.