■ encarir

Homòfon: enquerir
Etimologia: de car3 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Apujar el preu d’alguna cosa, fer-la cara o més cara.
    2. intransitiu Esdevenir més car.
    3. pronominal Aquests darrers anys la vida s’ha encarit molt!
  2. transitiu
    1. Lloar molt les qualitats d’algú o d’alguna cosa; ponderar.
    2. Recalcar la importància o l’interès d’alguna cosa.