■ encarnació

Partició sil·làbica: en_car_na_ci_ó
Etimologia: del ll. td. ecl. incarnatio -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’encarnar o d’encarnar-se;
    2. l’efecte.
    3. especialment cristianisme Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
  2. figuradament És l’encarnació de l’avarícia!