■ encarnar

Etimologia: del ll. td. incarnare, íd. 1a font: s. XV
    verb
    1. transitiu Revestir d’una forma corporal, especialment d’una forma humana.
    2. pronominal cristianisme Fer-se home el Verb de Déu.
    3. transitiu figuradament personificar 2. Luter encarna l’esperit de la Reforma.
    1. intransitiu Penetrar, ésser arrelat, en la carn. Les ungles encarnen en els dits.
    2. pronominal Se li va encarnar una estella al peu.
  3. intransitiu antigament Posar carn nova una ferida.
  4. transitiu pintura Donar, pintant, el color de la carn.