encarregar

Accessory
Etimologia: de carregar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu Confiar, encomanar, endossar a algú l’execució, la cura, d’alguna cosa, una funció de la qual ell té la responsabilitat. M’ha encarregat de vigilar-lo. Encarregar una cosa a algú.
  2. pronominal Assumir la cura, l’execució, d’alguna cosa. Jo m’encarrego del magatzem.
  3. transitiu Demanar que sigui reservada o servida (alguna cosa). Vam encarregar les entrades de teatre per telèfon. Encarregar un pastís.