■ encartament

Etimologia: de encartar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. dret
    1. Acció d’encartar;
    2. l’efecte.
    3. especialment Escriptura, document o instrument públic.
    4. Condemna en rebel·lia.
    5. Procediment d’encartar.
    1. Full o plec solt que hom col·loca en un llibre relligat.
    2. Plec de fulls abans d’ésser relligat.