■ encasquetar

Etimologia: de casc 1a font: s. XX, Oller
    verb
    1. transitiu Ficar ben endins, fins a les orelles, el capell, la gorra, etc.
    2. transitiu figuradament Ficar al cap, fer aprendre. És ben difícil d’encasquetar-li la gramàtica.
    3. pronominal figuradament Ficar-se al cap alguna cosa, obstinar-s’hi.
  2. pronominal armament Encallar-se una arma amb l’embolcall del cartutx en disparar-la.