■ encàustic
| | encàustica

Partició sil·làbica: en_càus_tic
Etimologia: de càustic
  1. adjectiu En què és emprada l’acció del foc.
  2. femení pintura Tècnica pictòrica consistent a treballar els colors amb cera blanca com a vehicle, en fred o escalfant-la.
  3. masculí Mètode encàustic.