encimbellar

Accessory
Etimologia: de cimbell 1a font: s. XX, V. Català
Body
    verb
  1. transitiu Posar a dalt, al cim, d’un lloc elevat.
  2. pronominal Enfilar-se en un punt elevat. Els vaig trobar encimbellats pels arbres.
  3. transitiu figuradament Portar algú a un alt rang, a una posició elevada.