■ enclotar

Etimologia: de clot 1a font: 1490, Tirant
    verb
    1. transitiu Enfonsar fent clot.
    2. pronominal Les llaunes de la lloriga s’enclotaren en la seva cara.
  2. pronominal
    1. Esdevenir enclotat. Enclotar-se en el matalàs. En aquell punt el terreny s’enclota molt. Sempre que plou l’aigua s’hi enclota.
    2. Anar per clots o clotades, especialment esgarriar-s’hi.