■ enclusa

Etimologia: del ll. incus, -ūdis, a través d’un ll. vg. *inclūdĭnem influït per ĭnclūdĕre ‘encastar’, perquè va encastada al soc o per les enclusetes dels inclusores ‘joiers’ 1a font: s. XI
    femení
  1. metal·lúrgia
    1. Bloc d’acer que hom empra com a suport de l’escalaborn en els treballs manuals de forja.
    2. Part inferior, estàtica, dels martinets de forja moderns.
  2. anatomia Os de l’orella mitjana situat entre el martell i l’estrep.
  3. meteorologia Complement d’un núvol del gènere cumulonimbe en forma d’enclusa.
  4. oficis manuals Peça d’acer, de forma semblant a l’enclusa, que empren els boters, els argenters, etc., per a treballar els metalls.