■ encongir

Etimologia: del cast. encoger 1a font: 1610
    verb
  1. pronominal
    1. Disminuir les dimensions d’una tela, un teixit, etc., contraient-se. Mulla la roba abans de tallar el vestit, no fos cas que després se t’encongís.
    2. per analogia S’ha hagut d’encongir d’allò més per a enfundar-se en el vestit de sa germana.
    1. transitiu Fer minvar la llargària, especialment d’un membre; arronsar. Hauràs d’encongir les cames, si no, no hi cabràs!
    2. pronominal Manifestava que tant li feia encongint-se d’espatlles. La flama començà a encongir-se i finalment s’extingí.
  3. figuradament
    1. transitiu Aflaquir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit. L’angoixa l’encongia.
    2. pronominal Amb els de fora de casa s’encongeix i no gosa dir res.
    3. pronominal per extensió Veient aquella salvatjada, se m’encongia el cor.