■ encontre

Etimologia: de encontrar 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
    1. Acció d’encontrar o d’encontrar-se;
    2. l’efecte.
    3. anar (o venir, o sortir, o ésser, etc.) a l’encontre (d’algú) Anar, venir, etc., a trobar-lo, anar-li en direcció contrària fins a ajuntar-s’hi.
  2. figuradament Desgràcia impensada; contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre i de poc ho perdem tot!
  3. heràldica Cap d’animal, excepte el lleopard, posat de cara i sense coll.