■ encórrer

Compareu: incórrer
Etimologia: de córrer 1a font: 1312
    verb
  1. transitiu Posar-se en el cas d’haver de sofrir, de suportar, algun dany. Si ho feies, encorreries el menyspreu de tothom!
  2. intransitiu Els desertors encorreran en pena de mort.