■ encruelir

Partició sil·làbica: en_cru_e_lir
Etimologia: de cruel 1a font: s. XV, Curial
    verb
    1. transitiu Exacerbar. El fred li ha encruelit la ferida.
    2. pronominal La pestilència s’encrueleix cada dia més fort.
  2. pronominal Portar-se amb crueltat envers algú, adelitar-se a causar nou dany, dolor, etc., a l’enemic vençut, a la víctima.