■ endarrerir

Compareu: retardar
Etimologia: de endarrere 1a font: 1594
    verb
    1. transitiu Fer restar en retard l’execució d’una cosa.
    2. pronominal Fent tantes festes, la feina s’endarrereix.
  2. pronominal
    1. Restar endarrere amb relació a d’altres. Ens cal esperar els companys que s’han endarrerit pel camí.
    2. El país s’endarrereix.
  3. pronominal Carregar-se de deutes, superar, les despeses, els ingressos.