■ enderga

Etimologia: probablement de l’oc. ant. enderga, subjuntiu de endérzer/enderdre, der. de dérzer ‘dreçar’, ll. derigire, íd. 1a font: s. XII
    femení
  1. Andròmina.
  2. plural figuradament Embolics, andròmines. No em vinguis amb endergues.