■ endiumenjar

Partició sil·làbica: en_diu_men_jar
Etimologia: de diumenge
    verb
    1. transitiu Vestir amb la roba de les festes. Endiumenjava les criatures per anar a veure l’àvia.
    2. pronominal S’endiumenjaven per anar al ball.
    1. transitiu Donar (a alguna cosa) l’aspecte que presenta els dies de festa. Els veïns van endiumenjar el carrer per la festa major.
    2. pronominal Prendre, alguna cosa, l’aspecte que presenta els dies de festa. La ciutat es va endiumenjar amb la visita del president.