■ endogàmia

Partició sil·làbica: en_do_gà_mi_a
Etimologia: de endo- i -gàmia
    femení
  1. etnologia Regla que estableix l’obligació de contreure matrimoni amb persones del propi grup, clan, etc.
  2. genètica Heterogàmia en què els gàmetes provenen d’un tronc comú, d’uns individus emparentats o d’un mateix individu.