■ enemic
| | enemiga

Etimologia: del ll. ĭnĭmīcus, -a, -um, der. de amīcus ‘amic’ 1a font: 1272, CTort.
    1. adjectiu i masculí i femení Que és contrari a algú, que té aversió contra algú, que cerca d’oposar-s’hi o damnejar-lo. Tant me fa que em sigui amic com enemic! Enemic ocult.
    2. ésser enemic de si mateix Perjudicar els propis interessos.
    1. adjectiu i masculí i femení especialment Persona que fa la guerra contra algú. Atacar l’enemic. Les forces enemigues eren superiors.
    2. adjectiu per analogia El gat és enemic de la rata.
    3. a l’enemic que s’escapa, pont de plata Refrany que recomana de donar totes les facilitats a l’enemic perquè fugi i no torni.
  3. figuradament
    1. adjectiu i masculí i femení Persona que és contrària a alguna cosa. Ésser enemic del treball. La meva boca, enemiga de dir mentides.
    2. adjectiu per analogia L’aigua és enemiga del foc.
  4. masculí patologia Repeló.