■ eneolític
| | eneolítica

Partició sil·làbica: e_ne_o_lí_tic
Etimologia: cpt. híbrid del ll. aēneus ‘coure’ i el gr. líthos ‘pedra’
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eneolític.
  2. masculí Fase de la prehistòria que segueix el neolític i que correspon al primer moment de l’ús del metall (coure). Equival al terme calcolític.