■ enfitar

Etimologia: del ll. vg. *infīctare, der. freqüentatiu del ll. infīgĕre ‘clavar, fixar’, participi infixus, vg. infictus, en el sentit de ‘enclavat, atapeït’ 1a font: s. XVIII, Sanelo
    verb
  1. transitiu i pronominal patologia Indigestar, empatxar.
  2. estar enfitat (d’una cosa) figuradament Estar-ne tip. Estic enfitat de tanta falsedat.