■ engalavernar

Etimologia: d’origen incert, potser variant de encalabrinar-se o relacionat amb galaverna ‘mena de clau o clavilla en nàutica’ 1a font: c. 1820
    verb
  1. transitiu Ficar els sortints d’una cosa dins els entrants o buits d’una altra de manera que no es pugui moure l’una sense que es mogui l’altra.
  2. pronominal Enferritjar-se.
  3. pronominal Enravenar-se, enrederar-se. Els llegums s’han engalavernat en apagar-se el foc abans d’hora. El fred li havia engalavernat els membres.