■ engreixar

Partició sil·làbica: en_grei_xar
Etimologia: de greix 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Fer posar carn o greix (a una persona o un animal). Engreixar bous, capons, porcs. Aquests pinsos engreixen el bestiar. La tranquil·litat l’engreixa.
    2. transitiu i usat absolutament És una menja que engreixa.
    3. pronominal Esdevenir gras. Com s’ha engreixat! Has de menjar més, si vols engreixar-te.
    4. transitiu Fer semblar més gras. L’estampat de quadres del vestit l’engreixava.
    5. transitiu figuradament Les rialles l’engreixen.
  2. pronominal Sentir una gran satisfacció, generalment fent-la visible. S’engreixa de pensar en el premi que li donaran.
  3. transitiu
    1. Greixar. Has d’engreixar les rodes del carro.
    2. figuradament Subornar algú amb diners.
    3. engreixar la butxaca (o la mà) Donar diners a algú per subornar-lo.
  4. transitiu agricultura Adobar.