■ enherbar

Etimologia: de herba 1a font: 1451
    verb
    1. transitiu Cobrir o omplir d’herba. Queda un tros de jardí per enherbar.
    2. pronominal Aquest turó s’ha enherbat.
  2. transitiu història Untar una arma amb suc d’herbes metzinoses per fer mortífera la ferida.