■ enlletgir

Etimologia: de lleig 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer tornar o semblar lleig. Deixa-ho així: si ho tocaves, encara ho enlletgiries. Trobo que anar tan pintada més aviat l’enlletgeix.
    2. figuradament El vici enlletgeix l’ànima.
  2. pronominal
    1. Esdevenir lleig. Com més va, més s’enlletgeix.
    2. figuradament S’ha deixat dominar per l’avarícia, i el seu cor s’ha anat enlletgint.