■ enorgullir

Partició sil·làbica: en_or_gu_llir
Etimologia: de orgull 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer tornar orgullós, omplir d’orgull; ensuperbir.
  2. pronominal Esdevenir orgullós, omplir-se d’orgull. S’ha enorgullit dels seus èxits, pels seus èxits.