■ enrabiar

Partició sil·làbica: en_ra_bi_ar
Etimologia: de ràbia 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Provocar en algú un fort enuig; exasperar. M’enrabia que no vingui mai a l’hora convinguda.
  2. pronominal Enutjar-se fortament; irritar-se.